Ediciones Trea - 978-8-419-52529-1 - La lingua n'Asturies al traviés de los sieglos - Xulio Viejo
Colección:
Formato: 22 x 26 cm.
Páginas: 200
Año: 2022
ISBN: 978–84-19525–29‑1

La llingua n’Asturies al traviés de los sieglos

15,00

Enta­mau por la Con­se­ye­ría de Cul­tu­ra, Polí­ti­ca Llin­guís­ti­ca y Turis­mo y el Minis­te­rio de Cul­tu­ra y Depor­te, esti volu­me ofrez una sín­te­sis de la his­to­ria social del llin­gua­xe nel terri­to­riu astu­ria­nu den­de los pri­me­ros nicios pre­his­tó­ri­cos has­ta l’actualidá, ponien­do l’acentu nes cla­ves de la evo­lu­ción his­tó­ri­ca de la llin­gua neo­lla­ti­na que, de magar la roma­ni­za­ción de les tie­rres al noroes­te del ríu Ástu­ra y tres d’un llar­gu pro­ce­su de con­for­man­za na Edá Media, aca­bó por cono­ce­se dende’l sie­glu XVI como astu­ria­nu.

La valo­ra­ción d’esta llin­gua dien­tro y fora d’Asturies, la refle­xón inte­lec­tual al rodiu d’ella, la so tra­di­ción lli­te­ra­ria o les ini­cia­ti­ves de nor­ma­ti­vi­za­ción aca­dé­mi­ca y, en defi­ni­ti­va, la com­ple­xa viven­cia social d’unes cuan­tes xene­ra­cio­nes d’asturianos a cuen­ta d’ella, espó­nen­se nes­tes páxi­nes con cuen­ta d’apurri‑y una base sóli­da a la nece­sa­ria refle­xón colec­ti­va sobre un patri­mo­niu cul­tu­ral cime­ru qu’afronta nes­ti enta­me del sie­glu XXI una encru­cia­da decisiva.

Col sofi­tu d’abondes ilus­tra­cio­nes (les más yá emple­gaes na espo­si­ción Voces del añu 2018) esti lli­bru bus­ca afi­tar de mane­ra cen­cie­lla y acce­si­ble un dis­cur­su cien­tí­fi­cu sobre la llin­gua astu­ria­na que sía quien a inte­grar de mane­ra crí­ti­ca les apor­ta­cio­nes d’una yá más que cen­te­na­ria tra­di­ción filo­ló­xi­ca den­de dos prin­ci­pios ines­cu­sa­bles: la oxe­ti­vi­dá del datu y la cohe­ren­cia nel análisis.

Fren­te a enfo­ques más mar­ca­da­men­te ideo­ló­xi­cos enquis­taos nel deba­te públi­cu sobre la llin­gua ya inclu­so en dellos ave­ra­mien­tos aca­dé­mi­cos al res­pec­ti­ve, asú­me­se una visión uni­ver­sa­lis­ta del llin­gua­xe qu’afirma de mano la ple­na ya igual dig­ni­dá de toles for­mes de fala y con­tem­pla la varie­dá mes­ma d’elles como espre­sión xenui­na de les capa­ci­daes huma­nes pal cono­ci­mien­tu, la crea­ti­vi­dá y la empa­tía social. Pro­pón­se con ello una mira­da huma­nis­ta a la llin­gua astu­ria­na que nun depen­de del dife­ren­cia­lis­mu iden­ti­ta­riu sinón d’una con­tras­ta­da con­vic­ción racio­na­lis­ta na vali­dez de toa espe­rien­cia histórica.

Com­par­tir